Avui hem anat al Parc Nacional del Mont-Megántic, a uns 75 km d'on vivim i que és una reserva internacional de cel fosc per a contemplar el firmament.
Hem fet una mica de senderisme, recorrent un dels camins adequats per als nens, enmig de dos rierols i gaudint de la fresca del bosc, ja que avui a ple sol feia molta calor. De tota manera, es comença a entreveure el canvi de color de les fulles d'alguns arbres, senyal que la tardor s'acosta.
Després hem pujat amb cotxe fins al cim del Mont Saint-Joseph, de 1065 m d'alçada, on hem pogut contemplar unes boniques vistes. Llàstima que la visibilitat no era del tot bona. A tocar del Mont Saint-Joseph hi ha el Mont-Mégantic, que dóna nom al Parc, de 1105 m d'alçada i en el que hi ha el millor observatori astronòmic de l'est del Canadà. Aquestes muntanyes probablement us semblen baixes, sobretot si les comparem amb les que hi ha a Catalunya, però tenint en compte que la muntanya més alta del Quebec és el Mont D'Iberville, de 1652 m d'alçada, i, la segona, el Mont Jacques Cartier, de 1270 m d'alçada, doncs tampoc no estan tan malament.
Aquesta vegada hem tingut una mica més de sort i hem pogut veure algun animal més, com la marmota de la fotografia.
Per cert, ahir us parlàvem de les carreteres amb pendents forts i de com aquí s'intenta tenir-ho tot controlat. Doncs bé, avui baixant del Mont Saint-Joseph ens hem trobat amb un nou indicador: a sota del senyal del pendent, un cartell indicava la marxa automàtica que calia posar per evitar un escalfament excessiu del frens. Ens hem trobat, però, que el nostre cotxe no disposa d'aquesta marxa recomanada, per la qual cosa hem hagut de frenar més de l'habitual i, efectivament, els frens se'ns han escalfat una miqueta més del compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada