divendres, 31 d’agost del 2012

Transport escolar

El transport escolar és tota una institució a Amèrica del Nord, amb els seus característics autobusos grocs. Al Quebec, però, porten la inscripció Écoliers, en francès, en comptes de l'anglesa School Bus.
Qualsevol estudiant que vagi a l'escola pública té dret a fer servir gratuïtament el servei d'autobusos escolars, sempre i quan vagi a l'escola que li pertoca i visqui a més de 0,8 km de l'escola en el cas dels estudiants de maternelle o kindergarden, d'1,6 km els de primària i 1,8 km els de secundària. Aquest barems canvien lleugerament segons la comissió escolar de cada zona. En el nostre cas, tot i que podríem utilitzar aquest transport, portem directament els nens a l'escola ja que hi passem per davant per anar a treballar.
A primera hora del matí i quan acaben les classes, per la ciutat circulen multitud d'autobusos escolars per transportar tots els estudiants de les escoles primàries i secundàries. Quan aquests autobusos s'aturen  per carregar o descarregar estudiants, està prohibit avançar-los per evitar qualsevol accident. A més, els nens han de seguir una sèrie de normes per garantir la màxima seguretat durant el transport, i quan pugen i baixen de l'autobus. També, per als nens que no agafen l'autobus i van a peu, aprop de les escoles hi ha sempre voluntaris, que majoritàriament semblen jubilats, per aturar els cotxes si han de creuar el carrer.
A la sortida de l'escola els nens ja surten agrupats segons l'autobus que els toca agafar. Prop de l'escola hi ha les diferents parades de tots els autobusos que surten d'allí. Els autobusos fan la seva ruta i s'aturen a les parades que tenen assignades. De fet, al darrere hi ha tot un treball de logística, ja que la distància màxima que poden caminar els nens des de la parada d'autobus fins a casa també està marcada per la normativa d'autobusos (0,25 km per a maternelle, 1,0 km per a primària i 1,6 km a per secundària). 

2 comentaris:

  1. Hola família,

    M'agrada molt aquest blog. Ahir us vam trobar a faltar a la barbacoa, però vam poder estar una estona junts, quan en Roger va conectar l'ordinador. Ja veiem que tot i els embolics que heu de fer segurament us ho passeu bé.
    Petons.
    Oleguer, Manel i Txell.

    ResponElimina
  2. Hola Txell, Manel i Oleguer:
    Gràcies. Va estar bé poder veure-us divendres. Avui quan visitavem les cascades del Niàgara ens hem enrecordat de vosaltres.
    Fins aviat

    ResponElimina