Hem anat a urgències

Des que hem arribat, ens han visitat els bombers, hem hagut de cridar la policia i ara fa dues setmanes vam haver d'anar a urgències d'un hospital (tot un èxit en el sentit que és la primera vegada en 6 mesos que hem visitat un metge!). Per sort, no va ser res greu. Feia uns dies que tenia uns dolors per una inflamació del nervi ciàtic i, un dia, a la feina, el dolor va augmentar molt sobtadament. Tant, que, durant uns instants, vaig perdre el coneixement, cosa que em passa a vegades. Doncs bé, tot i estirar-me per evitar caure i avisar als companys que em desmaiaria, van decidir seguir el protocol d'emergències del centre - el qual, per cert, funciona molt bé - i van cridar tant sí com no una ambulància. Tot i que quan va arribar el personal sanitari, els vaig explicar que tot era degut a un dolor fort i ells van veure que totes les constants eren correctes, em van portar cap a urgències de l'hospital. Això sí, em van deixar triar a quin dels dos que hi ha a la ciutat volia anar i vaig escollir el que tenim a la vora de casa. Un cop allà, vaig haver de presentar la targeta sanitària del Quebec i després de cinc hores i mitja entre proves i esperar (van estar tres hores per fer-me una radiografia), van arribar a la conclusió que sí, efectivament, la pèrdua de coneixement va ser causada pel dolor. De fet, va anar bé ja que així em va visitar un metge que em van receptar la medicació pertinent. El fet d'entrar per la porta gran (amb ambulància), em va estalviar haver d'anar a urgències una altra estona, cosa que probablement hagués acabat fent, i fer les llarguíssimes hores de cua que hi havia aquells dies degut a la passa de grip. En alguns casos, es va arribar a més de 24 h d'espera ja que, com que no hi ha l'equivalent als nostres centres d'assistència primària, tothom va a les urgències dels hospitals i els serveis estan col·lapsats. Per tant, no em puc pas queixar ja que em vaig estalviar molt de temps!